Caixes buides, un mal terrible de queixal que no el deixa gairebé fer el traç de les darreres lletres...

Allà, Casumae Vale contempla el paratge desolador de caixes plenes de records, de trastos, de silencis que sap del cert que mai sortiran , perque els ha encaixat com a la resta de sómines de l'habitació, perque el pacte amb la seva boqueta de pinyó mai serà traït.

Avui comença el seu trasllat, però a on? i acaba la seva història, però com? Sap, que la seva editora el penjarà si no entrega el caítol final de la novela i que la seva llogatera el matarà si no deixa el pis net com una patena d'aquí unes hores.

Sol, davant d'aquest escenari de tristor, sense ningú amb qui compartir-ho, pensa en tots els moments viscuts, en totes les fulles escrites, estripades, arrugades que alimenten la paperera de l'habitació.
I es concentra, i vol escriure el final de la seva obra, donar vida, donar mort a aquell amor... però les llàgrimes li comencen a regalimar galta a vall i el queixal del seny apreta i el dolor físic i emocional s'abracen i es patonegen.

I sap, sap que necessita entregar avui els fulls, no només li deu l'editora, tambè als seus personatges... la dona porta esperant asseguda a un banc , sota un arbre tres dies i dues llunes, l'arribada de l'home que camina i camina... , espera el seu petó , la seva abraçada, una resposta, un suspir.. ambdos esperen un guió a seguir.
Però el llapis, asfixiat per la mà no el deiza escriure aquest final tant desitjat.

Casumae Vale havia somiat tant aquest moment, "L'Entrega", el darrer full... rebre els aplaudiments, abaixar el cap i còrrer el telò..
Però cau exhaust davant el full en blanc i el rellotje s'atura.
La llogatera fa sonar el timpbre, l'editora truca al telèfon, la dona segueix esperant sota l'arbre l'arribada de l'home que camina i camina.