Joan i mria s'estaven petonejant a la platja. Ja era mitjanit. Ells dos estaven al costat d'una foguera que n'havien fet. Ella va tocar els cabells d'en Joan quan aquest va dir d'anar-se a banyar-se. Van anar els dos i es van enfosar fins que l'aigua li arribava fins a les espatlles. L'aigua estava freda, pero a ells no els importava. Per sorpresa un raig d'aigua els va separar, i quan ja podien reaccionar no es trovaven. Ella va buscar desesperadament al Joan. Però un remolí d'aigua es va portar a la María, enfonant els seus crits...
En Joan no parava de cridar a la seva noia, i nerviós va començar a nedar. Per sorpresa va sentir una corrent en el seu cos que el va immobilitzar. No podia moure ni un sol muscul del seu cos, només podia pensar i deia per a ell mateix: "Déu meu, que em pasa??". Es va anar enfonsant poc a poc, però tenia els seus ulls de por.
Al matí següent tots els policies del poble estaven en la vorera de la platja. Un vell home havia trucat, dient que hi havia una persona morta allá. L'inspector d'homicides investigava al noi, però no s'abia el perqué de la seva mort.
Van portar el cadàver del noi a un científic d'animals marins, els hi va fer unes quantes preguntes:
- On s'ha trobat el cadàver?
- Quina quantitat d'aigua hi havia?
Ells van respondre que tenia una profunditat que arrivava l'aigua fins a les espatlles. El científic es va respondre, que un no es pot enfonsar així com així.
Pensava en anar aquell mateix dia al poble aquest, hi ho va fer. Aquella nit es va emborratxar en el bar del poble, i amb una noia va anar a banyar-se a la mateixa platja. Van desaparèixer els dos.