Despertà de cop a l’alba d’un nou dia, trencant l’aire de la cambra amb un ensurt, deixant enrere una nit feixuga, de somnis durs de pair, xopa la pell de suor fred, enganxada la fina camisola de dormir al cos, els cabells llargs abraçats al clatell i envaïda per una sensació estranya (barreja de por i de càrrec de consciència, de nervis i ansietat). S’adonà en aquell moment que no recordava res dels malsons, només la reminiscència d’un patiment i de sensacions turmentoses sembrades sota l’epidermis i que veien la llum del dia naixent pels porus, a frec del borrissol. Mirà contrariada al seu costat, i no veié al seu company, tot i que ell sempre entrava més tard a treballar i podia fruir d’unes hores més entre la tebior dels llençols. Just llavors, mentre encara es tranquil•litzava asseguda al llit (els peus nusos sobre el fred terra, les mans sobre el cor desbocat) dirigí la vista cap a la porta del bany. De sobte, l’envaí el record, mentre el rajolí de sang seguia escolant-se sota la porta i entrava a l’habitació.