Ara fa molt de temps hi quan encara nosaltres no havíem nascut hi havia un nen que tenia molt mal caràcter. Un dia el seu pare, li va donar una bossa amb claus i li va dir que cada vegada que perdés la calma deuria clavar un clau en la tanca de darrere de la casa. El primer dia el nen va clavar 37 claus en la tanca... Però a poc a poc va anar calmant-se perquè va descobrir que era molt més fàcil controlar el seu caràcter, que clavar els claus en la tanca. Finalment va arribar el dia quan el noi no perdia la calma per res i l'hi va dir al seu pare i llavors el pare li va suggerir que per cada dia que controlés el seu caràcter deuria treure un clau de la tanca. Els dies van passar i el jove va poder finalment dir-li al seu pare que ja havia tret tots els claus de la prop... Llavors el pare va dur de la mà al seu fill a la tanca de darrere... Mira fill, has fet bé... però fixa't en tots els forats que van quedar en la tanca... ja mai serà la mateixa d'abans... Quan dius o fas coses amb coratge, deixes una cicatriu com aquest forat en la tanca... És com ficar-li un ganivet a algú, encara que ho tornis a treure, la ferida ja va quedar feta... No importa quantes vegades demanis disculpes, la ferida està aquí... Una ferida física és igual de greu que una ferida verbal... Els amics són veritables joies a qui cal valorar... Ells et somriuen i t'animen a millorar...T'escolten, comparteixen una paraula d'alè i sempre tenen el seu cor obert per a rebre't... Demostra'ls als teus amics quant els vols...