Ets quelcom abstracte i eteri; després malenconia – dolcesa, et dormiràs tranquil en els meus records. Tornaran altres temes, altres coses, el color de la meva infantesa, i altres contes.

"Una mà en el quadern.
És la nena que escriu.
Té molta imaginació, agafa el llapis.
El paper de la memòria és blau."

Cert que la tinta amb el temps va empal.lint, cert que la veus més esfumada. Però tu continues estant al meu cor amb color vius i, a demés també estan les palmeres, les llums, el mar, el quadern blau i, el sabor d'un cafè.
Vindràs a les palmeres. Veuràs el camí que condueix al somni, la pista preparada per ballar l'alegre música que refresca el cos, la música vibrant i sensual de la primavera. Veuràs aquesta història que he construït en un somni, color del teu record.
Farà un temps suau aquest dissabte primaveral; caminaràs per totes parts; però els records t'aproparan a la palmera. Saps que és un encontre impossible. Coneixies el secret dels teus colors, de la teva vida; però em vas traslladar a subliminars imatges de misteri i, aquest misteri és va assemblar a tu.
Vas marxar; caminaves a poc a poc arreglant-te la camisa blava i no em vas mirar.
Recordaré, quan no hi eres, el pes del món, sense la teva mirada. Veus? M'equivocava? No t'oblido al somniar una mica amb tu. Els meus anhels de la teva mirada són paral·lels al meu desig de memòria.