Pel Jack,
qui em fa sentir la poesia en la seva pell.
T'estimo!


Un plor d’un nen, el sol filtrant-se per entre les branques d’un arbre, una carícia a un gos, un minut de silenci en aquesta ciutat atrafegada… tot això és poesia. Tot el que signifiqui un boca a boca amb la imaginació, amb un món a part que no només floreix sobre les pàgines dels llibres. Vivim envoltats de poesia, com una capa transparent que s’allarga pels carrers, que ens envolta i no es veu; però s’intueix. Ens pot arribar llegint, per una corrua de versos, o sentint-la en el dia a dia, en les petites coses, com s’introdueix pels postres porus o com brolla de nosaltres mateixos, de molt endins.
No hi ha prou diners per pagar aquests moments de placidesa. O d’intranquil•litat; perquè els poemes no només et fan sentir, sinó també despertar. Com una caixa de sorpresas, no saps mai si rebràs una carícia, un petó humit, un viatge a terres estranyes o una galleda d’aigua freda. Però sempre hi trobaràs aire, una finestra oberta, un camí per escapar.