Els nois es trucaven per telèfon, perquè a Toni no el deixaven quedar. Un dia Toni va trucar a Roger dient-li:

- Hola Roger, soc Toni.

- Hola Toni, que em vos dir?

- He escoltat als meus pares en una conversa.

- I..., què han dit?

- Pos... que d’ací una setmana ens mudarem a Barcelona.

- Què?, no pot ser.
- Què puc fer? No se me ocorre res.

-Pos... pos... mmm.... jo ho sé! Di que t'agrada molt la teva casa... que no te’n aniries per res del mon... eixes coses.

- Sí, d'acord ho intentaré.

- Ah, una cosa! No digues que has escotat la conversació.

- D'acord, adéu.

- Adéu Toni.

Dies després, en el balcó de casa Martinet, va caure un altra carta de Axmon. Quan Martinet va anar a traure el cap al balcó va veure eixa carta i la va llegir:

“Amics, soc jo, ja vos havia dit que vos escriuria una altra carta, la meva nau ja està arreglada, i he tingut una filla que li he posat Orasina, us tinc que dir com enviar cartes, a una pedra que us he enviat, teniu que dir lo que vols i s’escriurà, al final dius el nom de la persona que li la vols enviar, i la pedra anirà a la persona que li has dit.

Adéu amics, un superabraç.

Axmon Bellestel.

Martinet va anar a casa de Roger, al arribar li va dir:

- Roger mira una carta de Axmon, Roger... et passa alguna cosa?

- Només estic preocupat.

- Per què?

- Com es que Axmon sabia el meu nom si tan sols m'havia presentat? i els pares de Toni es volen mudar.

- Roger, demà no s’acaba el càstig de Toni?

- Sí, crec que sí.

- Doncs demà parlem.

- D'acord.

- Jo ja me’n vaig, adéu Roger.

- Demà a casa meva a les cinc d'acord.

- Sí , adéu.

- Adéu.

Roger li va picar a Toni i li va dir que demà a les cinc que aniria a casa d'ell.

A l'endemà van anar els dos a casa d'ell, només arribar Martinet va ensenyar la carta i la van llegir.

Desprès Roger va preguntar:

- Toni, al final vos mudeu?

- No, jo no em mudava es mudava la meva cosina- li va contestar Toni.

Roger i Martinet van ficar una cara d’estranyats al sentir que no es mudava sinó que es mudava seva cosina.

- I, com es que Axmon sabia el meu nom?- va preguntar Roger.

- Pos... pos... fa temps, no vas tenir un somni on apareixia un extraterrestre baixet de color rosa i amb un vestit d'astronauta? - va preguntar Martinet.

- Si es veritat, però lo que més m'intriga, es que quant em vaig despertar estava a la cuina- va dir Roger.

- Pot ser que aquest somni era real - va suposar Toni.

- Vols dir que el somni era real- va dir Roger al•lucinant.

- Per que no li enviem una carta i ho sabrem- va suposar Martinet.

I això van fer, li van enviar una carta dient-li i en pocs minuts va enviar una carta dient-li que si.

Roger es va quedar molt més tranquil i els seus amics també. Ells no paraven de
enviar-li a Axmon i Axmon a ells. Els nois estaven molt contens de tenir un amic extraterrestre i Axmon de tenir uns amics com ells.

FI